L'informatiu cap de setmana 13-01-2018

Aquesta setmana han arrencat les obres del Pla de barris de Falset. Els projectes inclosos dins d’aquest pla són millores en diversos carrers i edificis del casc antic, com ara la nova pavimentació dels carrers Malanyet, Torroja i de l’Era i la millora d’espais com la plaça Sant jordi, l’entorn de Cal Magrinyà i la rehabilitació de Cal Pàmies, que ha d’acollir la nova escola de música. L’alcalde de Falset explicava en declaracions a Ràdio Falset els motius que els han fet decidir per uns projectes en detriment d’altres. “Hem escollit millorar carrers que serveixen de connexió entre diversos barris, que són força transitats o bé que tenen la funció de circunvalació per al municipi”, explicava.

 

L’import total dels projectes ascendeix a 1.255.612,19, dels quals, i en virtut del Pla de Barris, la Generalitat n’assumirà el 75% (941.709,14€). La resta de l’import serà aportat per l’Ajuntament de Falset i per contribucions especials. Segons l’alcalde, “això és molt important” ja què sense l’ajuda de la Generalitat “algunes inversions no es podrien fer”.

 

Respecte a les contribucions especials que han d’aportar els veïns, Domènech explicava que “seria injust no cobrar-les, ja que en d’altres projectes que s’han fet en el marc de la llei de barris en legislatures anteriors, també es van aplicar”.

 

Quins són els projectes inclosos en el Pla de Barris?

 

Cal Pàmies acollirà l’escola de Música de Falset

Atesa la situació de ruïna de l’edifici (situat al carrer Davall, al costat de la Biblioteca), el projecte proposa una rehabilitació en dos parts. La primera part és l’habilitació de l’Escola de música a les plantes baixa, primera i golfes. El projecte també preveu refer els forjats de nou i mantenir i restaurar la façana que dóna al carrer Davall.

 

Pavimentació dels carrers Malanyet, Torroja i de l’Era

El projecte preveu executar la nova pavimentació, la substitució de serveis de la xarxa d’aigua potable i de clavegueram, el soterrament dels creuaments de la xarxa de telefonia, baixa tensió i la preinstal·lació de la xarxa de subministrament de gas, així com la renovació de la lluminària de l’enllumenat públic. Les solucions adoptades varien segons les condicions de cadascun dels carrers i les al·legacions que van presentar els veïns i que es van tenir en compte.

 

Millores en L’entorn de Cal Magriñà

El projecte que s’impulsa a l’entorn de Cal Magriñà (on ara hi ha la Biblioteca) preveu el condicionament de l’exterior que dóna a l’Euterpe, la rehabilitació del pont-aqüeducte i l’habilitació d’un nou punt d’accés al centre històric de la població, a través dels rentadors.  L’objectiu és dotar de major dinamisme i atractiu aquest espai urbà, alhora que es millora i s’agilita la connexió del nucli antic de la vila amb l’Euterpe i el Pont.Una passera unirà els detrassos de cal Magriñà amb els rentadors.

 

Intervenció al Pla de missa

Entre els projectes inclosos al Pla de barris també hi ha l’enderrocament d’un edifici que toca a l’església i que permetrà connectar la plaça de Sant Jordi (conegut popularment com a Pla de missa), amb els carrers Vallmoreres i de l’Hospital vell.  D’aquesta manera, s’urbanitza un important espai lliure al costat de l’església, alhora que es guanya espai públic i es millora la circulació i la connexió entre diferents carrers situats en aquesta zona històrica del poble. En total, són 920 metres quadrats sobre els quals s’intervé i que passen a ser de caràcter públic.

 

Tots aquests projectes han de quedar enllestits abans del 30 de juny d’aquest any, quan acaba el Pla de barris.

 

El Pla de Barris va ser concedit a Falset l’any 2009 i, fins a la data, se n’ha executat un 22% amb projectes com les obres del carrer de Dalt, la neteja del barranc i l’Institut de Cultura i Patrimoni, entre d’altres iniciatives.

 

Cal Pàmies acollirà l'escola de música de Falset:

Cal Pamies Escola de Musica

Ens trobem a principis d’any i l’Institut d’estadística de Catalunya ha donat a conèixer les dades de població del 2017. Una població que a la comarca del Priorat continua amb la seva tendència a la baixa. Aquest 2017 al Priorat hi vivien 9.345 persones, 36 menys que l’any 2016, una xifra relativa. Ara bé, si ho comparem amb l’any 2010, en 7 anys la nostra comarca ha perdut fins a 800 habitants. Aquell any, la població del Priorat es va situar en 10.145 persones.

Per municipis, la tendència majoritària és també a la baixa, 13 dels 23 pobles de la comarca perden població respecte l’any passat, mentre que 9 en guanyen i només Gratallops es manté estable. Els municipis que perden més població són Poboleda, que baixa en 18 habitants fins als 356 actuals, i Cabacés, que passa de 326 a 309, 17 menys que l’any anterior. Per contra, Marçà i el Masroig guanyen 16 habitants cadascun i tenen ara una població de 602 i 510 persones respectivament.

Falset, com a capital de comarca, és el poble més gran amb 2.820 habitants, i l’únic que supera el miler. A Cornudella, el segon municipi més poblat, hi viuen actualment 953 persones. Margalef, per la seva banda, continua sent el més petit amb 101 habitants, 4 més que l’any passat el qual els permet superar el centenar d’habitants.

Municipi Població 2017 Població 2016 Diferència
Bellmunt del Priorat 290 296 -6
Bisbal de Falset, la 217 208 9
Cabacés 309 326 -17
Capçanes 403 392 11
Cornudella de Montsant 953 966 -13
Falset 2.820 2834 -14
Figuera, la 102 105 -3
Gratallops 237 237 0
Guiamets, els 272 273 -1
Lloar, el 117 123 -6
Marçà 602 586 16
Margalef 101 97 4
Masroig, el 510 494 16
Molar, el 286 282 4
Morera de Montsant, la 158 153 5
Poboleda 356 374 -18
Porrera 441 445 -4
Pradell de la Teixeta 163 174 -11
Torre de Fontaubella, la 137 134 3
Torroja del Priorat 149 153 -4
Ulldemolins 395 401 -6
Vilella Alta, la 127 135 -8
Vilella Baixa, la 200 193 7
Priorat 9.345 9381 -36

L’entitat ecologista del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes de Catalunya (GEPEC) denuncia en un comunicat que cal restablir l’aigua del Riu Siurana per al propi ús de la comarca del Priorat. D’aquesta manera, doncs, defensen que es restableixi, “en el terminis acceptables”, el cabal ecològic del riu i que l’aigua pugui ser aprofitada pels pobles de la comarca, per al regadiu,  i que també es pugui utilitzar en nous projectes de desenvolupament  relacionats amb un ús sostenible de l’aigua dins la pròpia conca.

El comunicat també critica que el Priorat no reaccioni “davant l’espoli que suposa per a tota la comarca quedar-se sense el principal recurs natural per al seu desenvolupament sostenible”.

Així mateix, els ecologistes fan una crida als polítics perquè “deixin de fer un ús populista d’aquest afer i entenguin que els recursos naturals no han de servir per guanyar eleccions, sinó per al reequilibri territorial i el bé del país”. En aquest sentit, insten als ajuntaments de Reus i Riudoms a que “renunciïn als cabals del Siurana, ja que amb el minitransvassament de l’Ebre tenen més que assegurat el seu desenvolupament futur”.

També fan una crida a la pagesia del Baix Camp perquè “assumeixi com a pròpia” la gestió de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. “Cal que la pagesia governi i fiscalitzi la CRPRiudencanyes i en tregui l’aprofitament  necessari per al benefici agrícola; en contra de l’especulació, de l’ús comercial, lúdic i recreatiu que actualment està espoliant al Priorat”.

A més a més, GEPEC insta a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) perquè adopti el paper de “gestor, moderador i àrbitre d’una situació on ara només fa d’espectador”. “Si volem una autèntica administració que vetlli pel conjunt del país, que ordeni i governi, hem d’exigir-nos una administració exigent, competent i moderna”, afirma el comunicat.

Davant la situació de sequera que vivim actualment, l’ACA va aprovar que durant els primer sis mesos d’aquest 2018 el pantà de Riudecanyes, que es troba al 17%, no rebrà gens d’aigua procedent de l’embassament de Siurana, que es troba tan sols al 12% de la seva capacitat.

WhatsApp Image 2017 09 09 at 08.25.33

feed-image Subscriu-te al canal de notícies de Ràdio Falset
Publicitat