Des de finals d’octubre es pot visitar a la seu del Parc Natural de la Serra de Montsant l’exposició “Arqueologia a Montsant. De les darreres poblacions caçadores recol·lectores als inicis de l’agricultura”. La mostra és una iniciativa del Parc Natural que recull tota la informació de la recerca prehistòrica realitzada dins i al voltant del Parc.
L’exposició s’estructura en 12 plafons explicatius i també s’hi poden veure una sèrie de vídeos sobre les tasques de camp i de laboratori realitzades en els jaciments de les Coves del Fem i de l’Hort de la Boquera. L’exposició es completa amb reproduccions de les troballes fetes durant les diverses intervencions arqueològiques. Així mateix, també s’ha editat un opuscle informatiu amb il·lustracions que reconstrueixen la vida quotidiana durant la prehistòria a Montsant.
Tal i com explica la tècnica del Parc Natural de Montsant, Montserrat Solà, “la serra de Montsant és un territori en el que des de fa dècades que hi ha excavacions arqueològiques, un dels primers fou Salvador Vilaseca, i des del parc creiem que calia divulgar tot aquest patrimoni”.
La divulgació del patrimoni arqueològic ajuda a comprendre millor l’evolució del paisatge, i també la petjada humana que hi ha quedat registrada. Antoni Palomo, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i codirector de les excavacions al jaciment de les Coves del Fem d’Ulldemolins, destaca que les descobertes han permès entendre com es vivia en diverses etapes del paleolític i el neolític no tan sols a Montsant, sinó en el conjunt de la Mediterrània Occidental. “L’exposició ens permet posar en relleu tota aquesta recerca interessantíssima sobre diverses etapes del paleolític i del neolític. Això no només ens ajuda a comprendre la prehistòria en l’espai concret del Montsant, sinó en un espai molt més ampli”, afirma.
D’aquesta manera, el paisatge que avui observem al Parc Natural de Montsant és fruit de la interacció que des de la prehistòria ha existit entre els grups humans i els usos i aprofitaments que aquests han fet del medi natural que els envoltava. Palomo afirma que Montsant era un a terra amb molts recursos que va permtre la vida humana a la zona. “Era un mosaic molt variat de recursos que els humans de final de Paleolitic i principis del neolitic van saber aprofitar”, explica el professor de la UAB, que afegeix que “el fet que hi hagi moltes cavitats i coves també ha permès que les restes s’hagin pogut conservar i estudiar molt millor”.
Sobretot, però, segons Palomo, una de les particularitats que té Montsant és que és una zona molt rica en sílex, un material bàsic durant la prehistòria. “El sílex és molt abundant a Montsant, i durant la prehistòria es va utilitzar moltísssim i per moltes coses. Fins a l’aparició de la metal·lúrgia és el material més utilitzat per fer estris. Això va ser un reclam per a les societats prehistòriques”, destaca.
Des del neolític, aquest modelatge del paisatge es va accelerar i traduir en elements materials –com l’arquitectura de pedra seca– i, en activitats concretes, algunes de les quals han perviscut al llarg del temps com ara l’agricultura, la ramaderia o la cacera. El desenvolupament d’aquestes activitats en un espai natural protegit ha contribuït de manera clara a la conservació de la biodiversitat i dels jaciments arqueològics.
L’exposició es pot visitar fins al 30 de desembre a la seu del parc natural, a la Morera de Montsant. Posteriorment està previst que es pugui veure a Margalef i Ulldemolins però també a altres municipis de la comarca i de la demarcació, com Tarragona o Reus. A més, Montserrat Solà, explica que “estem treballant amb les escoles perquè els alumnes de la comarca puguin conìixer i entendre la prehistòria a Montsant”.
La mostra és una iniciativa del Parc Natural de Montsant amb el suport del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura i la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.