Informatiu cap de Setmana 04-02-2023

El Govern ha acordat l’inici de la consulta prèvia a l’elaboració del Projecte de decret de declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i d’aprovació del seu Pla de protecció del medi natural i del paisatge.

Aquesta fase inicial permetrà conèixer les expectatives que tant la ciutadania com els ajuntaments implicats tenen davant la creació del nou parc natural i el seu funcionament. Així mateix, s’oferirà als municipis suport tècnic per ajudar-los a encarar aquesta fase del procés amb garanties i per permetre una bona atenció als dubtes de la ciutadania.

La consulta pública prèvia és un tràmit obligatori i és la primera etapa d’un procés participatiu més ampli, que es desenvoluparà més endavant. Així, posteriorment els treballs continuaran amb unes sessions participatives al territori, la fase d’informació pública i l’audiència a les persones interessades i als ens locals, fins que el Govern aprovi la creació del nou parc definitivament.

La declaració com a parc natural comporta una protecció especial i la definició d’un règim d’ordenació i gestió de l’àmbit territorial de les Muntanyes de Prades superior al que disposa fins ara. El seu àmbit geogràfic inclou un total de 22 municipis i 5 comarques (l’Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat) i integrarà espais d’alt valor com ara el paratge natural d’interès nacional de la vall del monestir de Poblet, la reserva natural parcial del barranc de la Trinitat i la reserva natural parcial del barranc del Titllar.

 

Totjoc és el nom escollit per renovar i impulsar el programa de promoció del joc i la joguina en català, que fa 10 anys que es va posar en marxa amb el nom de I tú, jugues en català? Amb aquesta renovació es pretén fer més visible aquest programa de foment de l'ús de la llengua catalana i impulsar-ne els objectius que el van fer néixer: promoure l'ús del català en l’àmbit de l’oci i el lleure, donar a conèixer l'oferta de jocs i joguines en aquesta llengua entre la ciutadania i col·laborar amb les empreses del sector perquè la incorporin en els seus productes.

Entre les més de 400 botigues adherides a tot Catalunya, hi ha la llibreria papereria el Llapis de Falset.

A la pàgina web www.totjoc.cat, hi ha un cercador amb els més de 1.000 jocs en català existents amb informació detallada. A més, el web conté la informació sobre on es pot comprar cada joc: cada fitxa conté els establiments que el tenen en estoc. I, alhora, en la fitxa de cada establiment es pot veure quins jocs en català té disponibles. 

A més, les botigues adherides tindran un paper protagonista en la promoció dels jocs en català ja que aquest mes de desembre faran recomanacions de jocs a les xarxes del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus.

La nova marca, Totjoc, fa referència a la voluntat d'implicar tots els agents de l'àmbit del lleure, tant la ciutadania en general, de totes les edats i condicions, com els comerços, a qui s'esperona perquè tinguin oferta disponible de jocs en català, i els fabricants, perquè apostin per incorporar el català en l'embolcall, les instruccions o el funcionament de jocs i joguines.

Llapis Falset

 

La població al Priorat va augmentar en 12 persones l’any 2021. Així doncs, a 1 de gener d’enguany la comarca tenia 9235 habitants, en front els 9223 de l’any anterior. Això suposa un augment d'1,3 per cada mil habitants. Aquesta xifra però varia si ens fixem en les dades de creixement natural i de creiexement migratori. De fet, el creiexement natural de la població va ser negatiu ja que va baixar en 55 persones. Una xifra, però que es veu compensada, pel creixement migratori que va ser de 68 persones. D’aquestes persones nouvingudes a la comarca, 21 són originàries de l’Estat espanyol mentre que 47 procedeixent de l’estranger.

En el conjunt de Catalunya, la població ha augmentat en 7.951 habitants durant l’any 2021, segons les Estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La migració amb l’estranger ha estat el principal component del creixement de la població el 2021 amb un augment de 23.270 persones). En canvi, l’aportació del creixement natural ha estat de -11.708 persones (57.634 naixements menys 69.342 defuncions) i la del saldo migratori amb la resta d’Espanya de ‑3.708 persones. La població resident a Catalunya és de 7.747.709 persones a 1 de gener de 2022.

En termes relatius, l’any 2021 la població ha crescut un 1,0 per cada mil habitants, com a resultat d’un creixement migratori del 2,5‰ i d’un creixement natural o vegetatiu del ‑1,5‰. L’any 2021 la població ha crescut en 34 comarques, i ha disminuït en 7 comarques i Aran. El Baix Penedès (18,3‰), el Garraf (14,0‰) i el Pallars Sobirà (12,7‰) són les comarques amb majors creixements en termes relatius. D’altra banda, Aran (‑6,9‰), el Barcelonès (‑6,6‰) i les Garrigues (‑3,8‰) són les comarques que han perdut més població.

També cal destacar que el procés d’envelliment de la població catalana continua com a resultat de la combinació d’una natalitat baixa i una esperança de vida alta. El percentatge de població de 65 anys o més ha passat del 19,0% el 2021 al 19,3% el 2022. L’envelliment de la població presenta diferències importants en el territori. En sis comarques, almenys una quarta part de la població té 65 anys o més: la Terra Alta (29,2%), el Ripollès (25,8%), el Pallars Jussà (25,6%), el Priorat (25,3%), la Ribera d’Ebre (25,2%) i les Garrigues (25,2%). En canvi, Aran (15,9%) i les comarques del Gironès (16,0%), el Vallès Occidental (17,3%), el Vallès Oriental (17,6%) i el Tarragonès (17,6%) són les que tenen menor percentatge de població de 65 anys o més.

L’atur va augmentar en 2 persones al Priorat durant el mes de de novembre. Així doncs, actualment hi ha 329 aturats a la nostra comarca, el que representa una taxa d’atur del 7,9%.

Per municipis, aquells on l’atur augmenta més són Cornudella, Porrera, el Masroig i la Vilella Alta, on 2 persones de cada municipi es van quedar sense feina. Per contra, el nombre d’aturats va baixar en dues persones als Guiamets, a Poboleda i a Marçà.

Falset, en tant que és el municipi més gran de la comarca, és el que concentra més persones en situació d’atur. En total, 112. El segueixen Cornudella amb 32, Marçà amb 30, el Masroig amb 17 i Porrera amb 16. A la banda contrària hi trobem el Lloar amb només 2 persones a l’atur i la Torre de Fontaubella i la Figuera amb 3.

Si ens fixem amb la taxa d’atur registrat, però, els municipis que tenen un percentatge d’aturats més elevat són Margalef, amb un15%, Marçà amb el 12,45% i Bellmunt amb l’11,48%. La resta de municipis se situen per sota del 10%, i destaquen Cabacés amb una taxa d’atur de només el 4,17%, Ulldemoluns amb elk 4,37% I Torroja amb el 4,55%.

En el conjunt de Catalunya, l’atur registrat va augmentar en 986 persones el mes de novembre (+0,3%), el que deixa el nombre de persones en atur registrat en 348.982. En termes interanuals, l’atur registrat baixa a Catalunya 20.840 persones (-5,6%).

El nombre de persones afiliades a la Seguretat Social va pujar en 519 persones (+0,01%) de mitjana, el que implica que ara hi ha 3.617.912persones afiliades a Catalunya. En termes interanuals, s’ha produït un augment de 103.408 persones, el que significa un increment del 2,94%.

Des de finals d’octubre es pot visitar a la seu del Parc Natural de la Serra de Montsant l’exposició “Arqueologia a Montsant. De les darreres poblacions caçadores recol·lectores als inicis de l’agricultura”. La mostra és una iniciativa del Parc Natural que recull tota la informació de la recerca prehistòrica realitzada dins i al voltant del Parc.

L’exposició s’estructura en 12 plafons explicatius i també s’hi poden veure una sèrie de vídeos sobre les tasques de camp i de laboratori realitzades en els jaciments de les Coves del Fem i de l’Hort de la Boquera. L’exposició es completa amb reproduccions de les troballes fetes durant les diverses intervencions arqueològiques. Així mateix, també s’ha editat un opuscle informatiu amb il·lustracions que reconstrueixen la vida quotidiana durant la prehistòria a Montsant.

Tal i com explica la tècnica del Parc Natural de Montsant, Montserrat Solà, “la serra de Montsant és un territori en el que des de fa dècades que hi ha excavacions arqueològiques, un dels primers fou Salvador Vilaseca, i des del parc creiem que calia divulgar tot aquest patrimoni”.

La divulgació del patrimoni arqueològic ajuda a comprendre millor l’evolució del paisatge, i també la petjada humana que hi ha quedat registrada. Antoni Palomo, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i codirector de les excavacions al jaciment de les Coves del Fem d’Ulldemolins, destaca que les descobertes han permès entendre com es vivia en diverses etapes del paleolític i el neolític no tan sols a Montsant, sinó en el conjunt de la Mediterrània Occidental. “L’exposició ens permet posar en relleu tota aquesta recerca interessantíssima sobre diverses etapes del paleolític i del neolític. Això no només ens ajuda a comprendre la prehistòria en l’espai concret del Montsant, sinó en un espai molt més ampli”, afirma.

D’aquesta manera, el paisatge que avui observem al Parc Natural de Montsant és fruit de la interacció que des de la prehistòria ha existit entre els grups humans i els usos i aprofitaments que aquests han fet del medi natural que els envoltava. Palomo afirma que Montsant era un a terra amb molts recursos que va permtre la vida humana a la zona. “Era un mosaic molt variat de recursos que els humans de final de Paleolitic i principis del neolitic van saber aprofitar”, explica el professor de la UAB, que afegeix que “el fet que hi hagi moltes cavitats i coves també ha permès que les restes s’hagin pogut conservar i estudiar molt millor”.

Sobretot, però, segons Palomo, una de les particularitats que té Montsant és que és una zona molt rica en sílex, un material bàsic durant la prehistòria. “El sílex és molt abundant a Montsant, i durant la prehistòria es va utilitzar moltísssim i per moltes coses. Fins a l’aparició de la metal·lúrgia és el material més utilitzat per fer estris. Això va ser un reclam per a les societats prehistòriques”, destaca.

Des del neolític, aquest modelatge del paisatge es va accelerar i traduir en elements materials –com l’arquitectura de pedra seca– i, en activitats concretes, algunes de les quals han perviscut al llarg del temps com ara l’agricultura, la ramaderia o la cacera. El desenvolupament d’aquestes activitats en un espai natural protegit ha contribuït de manera clara a la conservació de la biodiversitat i dels jaciments arqueològics.

L’exposició es pot visitar fins al 30 de desembre a la seu del parc natural, a la Morera de Montsant. Posteriorment està previst que es pugui veure a Margalef i Ulldemolins però també a altres municipis de la comarca i de la demarcació, com Tarragona o Reus. A més, Montserrat Solà, explica que “estem treballant amb les escoles perquè els alumnes de la comarca puguin conìixer i entendre la prehistòria a Montsant”.

La mostra és una iniciativa del Parc Natural de Montsant amb el suport del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura i la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

covesdelfem

L’anuari econòmic comarcal del BBVA del 2022 destaca que l’economia del Priorat es va recuperar intensament al Priorat després de la pandèmia de la COVID-19. Així doncs, el Valor afegit Brut va créixer el 2021 un 7,4%, tot i que no va ser suficient per reabsorbir fortes les pèrdues del 2020 (-10,7%), de manera que el VAB del 2021 encara se situà un -4,1% davall el generat el 2019.

Sectorialment, la intensa millora del 2021 es basà en els serveis (8,8%), el principal sector de la comarca amb més del 61% del VAB, sostinguts amb un bon comportament industrial (4,4%) i, també, de la construcció (4,6%); el primari, del seu costat, cresqué amb força (12,7%).

La intensa millora del terciari el 2021 reflecteix l’ascens dels serveis privats (11,4%), mentre que els col·lectius avançaren més moderadament (2,5%). La dinàmica dels primers expressà el bon comportament dels privats personals (hostaleria, comerç, transports, immobiliàries i artístiques) que, agregadament, creixeren d’un molt elevat 13,2%.

La indústria manufacturera va presentar un fort ascens del VAB (del 5,1%), després de la forta contracció del 2020 (-12,3%). En l’àmbit manufacturer, destaquen els avenços a les indústries alimentàries (dues terceres parts del VAB industrial i creixement el 2021 del 8,0%), tot i les pèrdues de la metal·lúrgia i productes metàl·lics i del paper i arts gràfiques. A la construcció, la lenta recuperació de la COVID-19, reflectí l’increment de l’obra civil (13,5%), la millora de l’edificació i promoció immobiliària (2,3%), i el creixement de la branca d’instal·lacions i demolició.

Per la seva banda, l’edificació residencial es va mantenir, amb un total d’habitatges iniciats de 5, enfront dels 6 del 2020 Finalment, en el primari la ramaderia va augmentar d’un rellevant 16,8%, mentre que l’agricultura també cresqué amb força (d’un 10,3%). De fet, al Priorat, la producció de vinya va créixer el 2021 un 41,0% (de les 8.665 a les 12.219 tones) mentre la d’oliva per a oli va incrementar d'un 51,3% (de les 3.314 a les 5.015 tones.

Aquest diumenge, dia 4, se celebra la 17a edició de la Fira de l’oli de la Baronia de Cabacés. Al llarg del dia tindran lloc tastos guiats d’oli, showcookings i degustacions, visites guiades al molí i al patrimoni històric del municipi, un concurs d’allioli i activitats de cultura popular i jocs tradicionals. La Fira estarà inaugurada per la Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rural, Teresa Jordà.

firaolicabaces

Publicitat
feed-image Subscriu-te al canal de notícies de Ràdio Falset