El procés de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades segueix endavant. Aquest projecte, que fa anys que està sobre la taula, convertirà aquest espai natural protegit en el segon més gran de Catalunya i inclourà  fins a 3.700 hectàrees de 24 municipis de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat. En el cas de la nostra comarca, el futur parc afecta part dels termes municipals de Cornudella de Montsant, Ulldemolins i Porrera.

Tot i que el projecte és una aposta important del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, des del territori, els municipis ho veuen amb algunes reserves i matisos. I és que en el cas del Priorat, el nou parc natural, haurà de conviure, amb el de la Serra de Montsant, creat l’any 2002. De fet, pobles com Cornudella i Ulldemolins tindran part dels seus termes municipals en els dos espais. És per això que, tot i que no s’hi oposen, els ajuntaments demanen ser escoltats i que es tinguin en compte les seves realitats.

L’alcalde d’Ulldemolins, Sergi Méndez, per exemple, destaca que el nou parc “ens permetrà poder tenir un model de gestió de tot un territori que fa molt temps que està abandonat i que fins ara ha estat invisible. A més, suposarà una oportunitat per a la diversificació econòmica, tant pel sector primari com pel terciari”. Amb tot, Méndez, creu que cal seguir treballant sobre la proposta que el departament va presentar el passat mes de gener: “creiem que es pot aterrar molt millor a la realitat del nostre poble i de la nostra comarca”.

En el mateix sentit s’expressa l’alcaldessa de Cornudella, Meritxell Cardona, que també demana millorar l’encaix dels municipis del Priorat en el projecte del nou parc natural de les Muntanyes de Prades: “totes les eines que puguin servir per protegir el territori i donar recursos per al seu desenvolupament són sempre benvingudes. El que passa, es que cal veure quin encaix tenim els diversos municipis dins aquest projecte en el qual, creiem, que no s’han tingut en compte molts dels valors que es defensen des del Priorat”.

El cas de Porrera és especialment particular, ja que una petita part del seu terme municipal ha estat inclosa al parc, a parer del seu alcalde, Joan Carles Garcia, més per fer-ne més entenedors els límits que no pas pel seu valor natural. Garcia creu que malgrat tots els valors positius que pot aportar formar part d’un parc natural, a Porrera, aquest projecte els cau una mica lluny. “Un parc natural pot aportar més projecció i revaloritzar el territori i els productes que s’hi s’elaboren però nosaltres, això, ja ho tenim gràcies al vi i, penso, que tot i que el projecte està bé, no és indispensable per als nostres municipis”, explica. A més, afegeix: “ens sentim molt més identificats amb el Parc Natural de la Serra de Montsant”.

Així doncs, durant els darrers mesos els ajuntaments prioratins, així com entitats i particulars, han aprofitat per fer arribar les seves propostes, consideracions i opinions respecte al projecte del nou parc natural. Entre d’altres qüestions, des de l’Ajuntament d’Ulldemolins s’ha al·legat que s’hagin inclòs dins dels límits del parc instal·lacions com el pou municipal o algunes granges i explotacions ramaderes, infraestructures que necessiten de manteniment i millores constants. L’alcalde també fa referència a alguns terrenys agraris sobre els quals està previst que arribi el regadiu properament.

De fet, Méndez, insisteix en què cal que els municipis del Priorat puguin mantenir el seu model agrari i demana que la proposta no uniformitzi tot el territori que abarcarà el parc. “El pla especial de protecció no s’adiu del tot al model econòmic, social i agrari del nostre municipi i dels municipis del voltant. Per exemple, hem detectat que hi ha una homgeneïtat a l’hora de tractar l’agricultura sense tenir en compte que en un espai tan ampli hi ha models molt diferents. No podem comparar el model agrari de la Selva del Camp amb el d’Ulldemolins o la Pobla de Cèrvoles. Hauríem de ser molt més quirúrgics”, afirma.

També des de Cornudella, Meritxell Cardona reivindica que cal que el projecte contempli qüestions que són importants per al seu municipi. Per una banda, recorda que la gran majoria dels terrenys inclosos en el nou parc natural són de propietat privada i demana que l’òrgan de gestió del parc en contempli la seva participació: “El 85% del territori és de propietat privada i això l’òrgan de governança no ho ha tingut en compte. Els propietaris tenen molt poca participació i esperem que això s’acabi de perfilar en les millores que s’han de fer abans de presentar la proposta final”.

En el mateix sentit, Cardona explica que el projecte no agrada massa als cellers de la zona del Priorat Nord que formen part de la DO Montsant. “Els propis cellers no veuen quin encaix poden tenir en un parc natural que no s’identifica amb els seus valors de treball, de defensa del mosaic agrari ni té en compte les necessitats dels agricultors alhora, per exemple, de fer rompudes o construïr els seus cellers”.

Altres qüestions que estan sobre la taula són l’encaix del pantà de Siurana i del riu, que com recorda l’alcaldessa, continua sent desviat cap a l’embassament de Riudecanyes: “hem demanat un pla d’usos del pantà que tingui en compte les activitats que s’hi fan i la seva protecció, però també volem veure com es gestionaran els residus, per exemple”. “També pensem que cal deixar ben clar com es protegeix el riu Siurana, un dels elements fonamentals del parc natural, i que té una problemàtica, com tots sabem, amb el tema del transvasament”, afegeix.

O com es gestionarà l’escalada. Cardona recorda que Siurana és un dels santuaris mundials de l’escalada creu que ara és el moment de posar-hi ordre. Tal i com explica, el projecte inclou un registre de totes les vies d’escalada que els principals grups d’escaladors consideren que cal preservar. L’alcaldessa, però, lamenta que no s’hagi consultat als propietaris dels terrenys on s’ubiquen: “els propietaris també hi tenen a dir, ja que mai ningú els ha demanat permís per poder escalar en aquestes finques”.

Una manera de protegir-se de projectes agressius amb el territori

Per altra banda, però, i tal i com va passar fa més de 20 anys quan es va crear el Parc Natural de Montsant, el projecte és veu, en general, com una eina de protecció respecte a possibles agressions al territori com per exemple la instal·lació de macrocentrals d’energia renovable. Segons l’alcalde d’Ulldemolins, “ja no és només una manera de protegir i defensar els espais naturals d’aquestes agressions, sinó que només cal veure com està la Serra de la Llena després d’aquest episodi de sequera. És lamentable i és evident que cal una gestió perquè no només sigui un polvorí i perquè pugui aportar i oferir els serveis ecosistèmics a la població”.

A Porrera, fa poc, es va plantejar un projecte eòlic a la zona de la Vall del Cortiella i Puigcerver, ja en terme municpal d’Alforja. Segons l’alcalde, probablement, formar part del parc suposaria un nivell més alt de protecció tot i que “des del municipi ja es van modificar totes les normatives per fer més difícil la instal·lació de parcs eòlics a la serra del Molló”.

L’alcaldessa de Cornudella es mostra escèptica sobre si la figura del parc natural es suficient per evitar que s’hi puguin instal·lar projectes d’interés públic: “dubtem que la protecció del parc natural sigui efectiva i suficient davant de segons quins projectes que venen amb l’aval de l’Estat i que es consideren d’interés públic. No acabem de veure si n’hi hauria prou amb aquesta figura de protecció”.

Més de 20 anys del Parc Natural de la Serra de Montsant

El Parc Natural de les Muntanyes de Prades arriba dues dècades després de la creació del de la Serra de Montsant, del qual Ulldemolins i Cornudella també en formen part. Tant Sergi Méndez com Meritxell Cardona valoren el que això ha suposat per als seus municipis. “Creiem que en el seu moment va servir per preservar i conservar la puresa del massís de Montsant. Avui dia, però, se’n poden dir coses a favor i coses que podrien haver estat millors”, diu Cardona. Per la seva banda, Méndez està convençut que “sobretot, des del punt de vista immaterial, de retorn al municipi i a tota l’àrea, la creació i el paper que ha jugat el Parc Natural de la Serra de Montsant ha sigut molt important”. Amb tot, els dos alcaldes lamenten que és un dels parcs naturals més infradotats de Catalunya.

Finalment, tant l’alcalde d’Ulldemolins com la batllessa de Cornudella valoren el paper que jugaran els dos municipis com a connectors entre el Parc Natural de la Serra de Montsant i el Parc Natural de les Muntanyes de Prades. “Ulldemolins i Cornudella serem connectors i corredor ecològic entre els dos parc naturals. Crec que ens ha d’engrescar més que preocupar. Hem de veure com es gestionarà i veure quines oportunitats això ens pot oferir. Ho hem d’explorar tot i que penso que pot ser molt interessant”, diu Méndez, que afegeix que “hem de veure també com podem fer aquest transvasament de recursos, de gestió, projectes i d’oportunitats entre un parc que ja té més de 20 anys d’història i un que s’ha de crear de nou”.

Meritxell Cardona creu que és imprescindible que treballin de forma conjunta: “Seria fonamental, perquè al final no deixa de ser un treball en el mateix sentit. Al final, l’objectiu és protegir els territoris amb un alt valor natural del Camp de Tarragona i, en aquest sentit, crec que al Priorat també hauriem de reivindicar l’EIN de la Serra de Llaberia”.

Quin és el calendari?

El projecte del nou Parc Natural de les Muntanyes de Prades ha finalitzat fa poques setmanes el procés de participació ciutadana. Ara, des del Departament de Territori, Habitatge i Trasició ecològica de la Generalitat és valoraran tots les propostes i aportacions realitzades per administracions, empreses, entitats i particulars i s’inclouran o no en la proposta final, que posteriorment, es sotmetrà a un procés d’audiència pública on tothom qui ho cregui convenient hi podrà presentar les al·legacions oportunes.

Està previst que aquesta proposta final pugui veure la llum cap al mes d’octubre i si no hi ha gaires entrebancs el Govern de la Generalitat podria aprovar el decret de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades a principis del 2026.