Més de 150 persones es van aplegar aquest dijous al vespre a l’Absis del Castell de Falset per informar-se sobre l’estat dels projectes de la línia de molt alta tensió Escatrón–els Aubals–la Secuita, coneguda popularment com la MAT, i també sobre Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER.

La reunió informativa, organitzada pel Consell Comarcal del Priorat i l’associació Prioritat, va servir per explicar amb detall aquests projectes i per aclarir molts dubtes, sobretot entre els veïns i veïnes més afectats pel traçat de la MAT. A la nostra comarca, el projecte impacta directament els municipis del Masroig, Bellmunt del Priorat, Falset i Pradell de la Teixeta.

En aquest sentit, el tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal, Sergi Saladié, qualificava el projecte de faraònic. “Podríem dir que es tracta d’una línia de superalta tensió, ja que no és una remodelació de l’actual sinó una repotenciació, és a dir, per una mateixa torre i faran passar dos cables, un de 220 quilovolts i un de 400 ,fet que suposarà que tindrem una línia de 620 quilovolts”, afirmava. Així, també va explicar que “aquesta repotenciació implica un increment de les torres, que actualment, de mitjana, són de 26 metres i que passarien a ser d’aproximadament 50 metres d’alçada”. A més, va afegir que aquestes torres tindran més braços: “en comptes de dos, en tindran tres per banda i, per tant, el volum, l’impacte i la visibilitat que tindran serà molt més gran”.

Així mateix, Saladié advertia també que la construcció de les torres no només afecta el punt on s’ubiquen, sinó que implica l’alteració de molts altres espais per poder-hi accedir.

És per això que des de l’OCTE del Priorat, conjuntament amb els ajuntaments afectats, s’està elaborant un recull exhaustiu de tots els elements que es poden veure perjudicats pel pas de la MAT. “Estem analitzant l’impacte que generarà sobre el sector agrari, sobre els elements naturals, sobre la fauna, etc. i també sobre les edificacions, els cellers… Tot i que als mapes surt com una línia, quan ho aterres sobre el terreny i veus totes les afectacions, t’adones que serà com una cicatriu per al territori”, afirmava.

Segons el tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica, a més, el projecte entra en clara contradicció amb el que estableix l’article 19 de la Llei del canvi climàtic, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2017. “Aquesta infraestructura no respon a un model elèctric actual i contemporani sinó a un de fa 50 anys, a aquell model expansiu de grans centrals energètiques que necessitava d’aquestes línies d’evacuació”, destacava, mentre afegia que “la llei de canvi climàtic aprovada pel Parlament diu que justament hem d'anar en la direcció contrària, que hem d’anar cap a un model distribuït on el que cal primar no són grans centrals nuclears, òbviament, ni grans centrals renovables, sinó petites o mitjanes instal·lacions de renovables que van connectades a la mitja i la baixa tensió”.

Davant d’aquesta situació, el posicionament del Consell Comarcal és clar. El seu president, Sergi Méndez, ho expressava sense ambigüitats: el Priorat diu no a la MAT. “El que fa aquest projecte és tornar a sacrificar la nostra comarca per portar l'energia als centres de consum i tampoc tenim massa clar amb quins propòsits”, sentenciava el president, que continuava dient que “el que no podem acceptar és aquest sacrifici, aquesta servitud, quan nosaltres encara tenim unes infraestructures elèctriques dels anys 50-60 que no garanteixen el subministrament bàsic a les nostres llars i als nostres equipaments”. “No té cap sentit un model que transporta l'energia d'un lloc a un altre, quan les persones que estan cedint i sacrificant les seves terres per deixar-la passar no tenen garantit un servei bàsic com és la llum”, sentenciava.

Presentaran al·legacions

D’aquesta manera, des de l’ens comarcal ja s’està treballant en la redacció d’al·legacions, que s’hauran de presentar tant a la Generalitat de Catalunya com al Govern espanyol, ja que la complexitat del projecte fa que totes dues administracions en tinguin competències. Méndez feia una crida a la participació ciutadana i animava tothom, estigui afectat directament o no, a presentar al·legacions. Segons explicava, com més se’n registrin, més força tindrà l’oposició al projecte. En aquest sentit, posava l’Oficina Comarcal de Transició Energètica a disposició de la ciutadania per ajudar en els tràmits: “estem preparant les al·legacions que es posaran a disposició de tothom, d’entitats, de ciutadans particulars, afectats i no afectats, de tots aquells que vulguin defensar la comarca i que hi vulguin dir la seva”.

Les al·legacions corresponents a la part del projecte que depèn del govern espanyol es poden presentar fins al 25 de febrer, mentre que les que corresponen a la Generalitat es poden registrar fins l’endemà.

El PLATER no té en compte les propostes del Priorat

Per altra banda, i pel que fa al Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER, durant la reunió també es va explicar que fa uns dies representants de l’Institut Català de l’Energia, l’ICAEN, van presentar la proposta de la Generalitat sobre quina aportació hauria de fer el Priorat a la producció d’energies renovables.

Una proposta que contrasta amb la feina que ja s’havia fet des de la comarca. I és que el Priorat va elaborar, en el seu moment i per encàrrec del mateix ICAEN, un Pla Comarcal per a la implantació de les energies renovables, que ara es veu que no s’ha tingut en compte.

En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Priorat reclamava que es respecti la feina feta i recordava que el Priorat és l’única comarca de Catalunya que ha presentat el seu propi PLATER comarcal. “Quan vam constituir l'oficina comarcal vam rebre l’encàrrec d’establir una proposta comarcal d'implantació de renovables i això és el que hem fet”, explicava mentren insistian en què “una de les peticions que fem al Departament o a l'Institut Català de l'Energia és, precisament, que es tingui en compte això, perquè és una feina rigorosa, feta amb el consens de tots els municipis i acceptant i donant per bones les propostes d’unes persones i unes administracions que són les que realment coneixen la realitat del territori”.

En la mateixa línia s’expressava el president de l’associació Prioritat, Àngel Cortadelles, que insistia en la necessitat de defensar un model energètic que tingui en compte la voluntat dels municipis i la realitat del territori. “El nostre objectiu és que el PLATER assumeixi el que diu l’Acord comarcal d’energies renovables, que es basi en una planificació feta en base al que serien criteris tècnics però també a la voluntat dels pobles i que tingui en compte aquesta població i la realitat de la comarca”, destacava.

Una realitat que no es reflecteix en la proposta de la Generalitat. Un exemple n’és la quantitat d’energia eòlica que es vol que es produeixi al Priorat. El tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica ho exemplificava amb el cas de l’energia eòlica: “el pla comarcal planteja 60MW mentre que el PLATER en proposa 560, la qual cosa seria l’equivalent a instal·lar entre 100 i 125 molins de 200m d’alçada. Qualsevol persona que conegui el Priorat veurà que és impossible posar-los si no es fa una gran destrossa”.

A més, Saladié aportava més dades i recordava que, a dia d’avui, el Priorat ja produeix més energia de la que consumeix. “Només amb el que hi ha actualment instal·lat, que són uns quants molins a Trucafort i un parell al Molar, la comarca ja està generant un 134%. Si hi afegim tot el que contempla el Pla comarcal, podríem arribar al 500% però el PLÀTER diu que la comarca hauria d’arribar a produïr un 1.800%, és a dir 18 vegades l’energia que consumeix”.

Així doncs, una vegada més, el Priorat es prepara per fer front a l’arribada de projectes energètics que no s’adiuen i són contradictoris amb el model de comarca que es vol defensar i tirar endavant.