Fins a cinc municipis prioratins (la Vilella Baixa, Cornudella de Montsant, el Masroig, Marçà i Porrera) organitzen cursos de català per a adults gràcies a la nova línia de subvencions impulsada pel Departament de Política Lingüística  de la Generalitat. La directora del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura, del qual depèn el Servei Comarcal de Català del Priorat, Anna Saperas, destaca la bona rebuda que han tingut aquests ajuts: “ha tingut molt bona acollida entre els municipis de la comarca i, per tant, es podran tirar endavant fins a set cursos de català, ja que hi ha algun poble que en farà més d’un”.

Aquesta línia d'ajuts s'emmarca en el pla de xoc per a l'ensenyament de català a persones adultes aprovat pel Govern de la Generalitat, en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, i té com a objectiu facilitar l'aprenentatge i l'ús social de la llengua catalana arreu del territori i reforçar la coordinació ja existent amb les entitats d'acollida, que ofereixen cursos dels nivells A1 i A2. Aquesta col·laboració permet incrementar l'oferta de places per aprendre català arreu del territori i atendre de manera immediata una demanda que fins ara era difícil de cobrir només amb els recursos propis del Consorci per a la Normalització Lingüística.  

La subvenció finança la totalitat del cost del professorat i del material dels cursos. A la vegada, des del CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura i el Servei Comarcal de Català del Priorat es dona suport pedagògic als docents dels cursos i se’n fa el seguiment.  A més, Saperas considera molt important que es tingui en compte la realitat de territoris petits com el Priorat. “Aquesta subvenció és molt important per una comarca com el Priorat, que és petita i amb la població disseminada, ja que es permet que els cursos es puguin iniciar amb set alumnes i ja no cal que en siguin quinze o vint, la qual cosa els hagués fet inviables”, explica.

A hores d’ara, encara hi ha places disponibles per als cursos que s’ofereixen a Porrera i el Masroig. La directora del CNL de l’Àrea de Reus anima a tothom a que “si coneixeu persones que no sàpiguen català o que en saben molt poquet, esperoneu-los per tal que vagin a l’ajuntament i s’inscriguin als cursos”.

*Imatge de l'inici del curs de català per adults a Cornudella.

FotoinicicursCornudella_1770987671_w550.jpg

La Volta Ciclista a Catalunya 2026 farà parada al Priorat en la seva tercera etapa, prevista per al proper 26 de març. El recorregut, de 159,5km, entrarà a la comarca per Cornudella de Montsant, procedent de Prades, i continuarà per la carretera T-702 en direcció a Poboleda, la Vilella Alta i la Vilella Baixa.

Des d’aquí, el traçat seguirà cap a Gratallops i Falset, abans d’encarar el tram final cap a Marçà i la Torre de Fontaubella, des d’on tornarà cap al Baix Camp a través del Coll Roig, de tercera categoria.

Mapa_Volta-a-Catalunya-2026-MEN.png

La llevantada dels darrers dies ha estat molt generosa amb la comarca del Priorat. I és que des del passat dissabte la regada ha estat considerable, els rius i barrancs ragen i els embassaments continuen augmentant les seves reserves.

Si ens fixem en el volum de precipitació acumulada, i segons les dades recopilades pel geògraf falsetà Joan Ramon Coll, durant aquest episodi s’han recollit fins a 165 litres per metre quadrat a Cornudella o 146 al pantà de Siurana. Altres registres destacats són els 146 litres de Porrera, els 143 de Falset, els 138 d’Ulldemolins o els 133 de Marçà i Bellmunt. De fet, en el cas de Falset, en els darrers quaranta dies s’han recollit fins a 525mm, una quantitat que gairebé equival a tota la pluja que cau en un any.

I de retruc, aquestes pluges, han deixat petjada als embassaments de la comarca. L’embassament de Siurana, sense anar més lluny, ha passat del 18% en què es trobava la setmana passada al 37,26% que es registra avui.

També el pantà dels Guiamets ha fet una crescuda espectacular i ja se situa al 72,5%. Recordem que aquest embassament, a mitjans de desembre, es trobava tan sols al 4%. Per la seva banda, l’embassament de Margalef continua en el seu màxim de capacitat.

*La cua del pantà dels Guiamets, on l'aigua ja passa per sota del pont del tren de Capçanes.

WhatsApp_Image_2026-01-22_at_09.35.31.jpeg

La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.

Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.

En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.

Població envellida

Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.

20 municipis amb menys de 500 habitants

Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.

La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).

Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:

Captura_de_pantalla_2026-02-02_a_les_10.04.46.png

Fa uns mesos es va anunciar que l'empresa pública Red Eléctrica Española té la intenció de tirar endavant el projecte de la línia de molt alta tensió, coneguda popularment com a MAT, entre Escatrón, a l'Aragó, i la Secuita, al Tarragonès i que a la nostra comarca afecta els municipis del Masroig, Bellmunt, Marçà, Falset i Pradell.

El projecte ha aixecat l'oposició del territori i des de Ràdio Falset n'hem parlat amb Jaume Formosa, membre de la Plataforma No a la MAT Aragó- Catalunya.

Escolteu l'entrevista a continuació: 

mat.jpg

Després del caos d’aquesta setmana, aquest divendres els trens de la xarxa de rodalies, regionals i mitja distància de tot Catalunya van tornar a funcionar. Tots? No. A la línia R-15 hi ha  incidències i això ha obligat a establir un servei alternatiu per carretera en el tram que uneix Reus amb Riba-roja, és a dir, tot el tram que passa per les comarques del Priorat i la Ribera d’Ebre.

*Per l'estació de Marçà- Falset no circulen trens durant aquest divendres (foto: Wikipedia).

Estacio_de_Marca-Falset.jpg

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va visitar, ara fa uns dies, la finalització de les obres de connexió del pantà dels Guiamets amb el riu Ebre. Aquesta actuació és una de les mesures que el Govern va decidir tirar endavant per garantir el subministrament d’aigua al regadiu del Baix Priorat després de dues campanyes consecutives marcades per l’extrema sequera.

En aquest sentit, l’obra dels Guiamets constitueix una solució estructural a la problemàtica de manca d’aigua als municipis de la Ribera d’Ebre i el Priorat, ja que permet reforçar la seguretat hídrica del regadiu i reduir la vulnerabilitat davant episodis de sequera severa. Tal i com va afirmar el president, “ara que plou és el moment en què s’han de fer les obres”. “Hem fet una inversió important per arribar a un 70% d’autonomia hídrica”, va afegir. I és que l’actuació ha suposat una inversió de 5,9 milions d’euros i ha entrat en funcionament durant la campanya 2025, la qual cosa ha permès assegurar el regadiu després d’un període crític sense disponibilitat d’aigua.

També el president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Carlos Orriozola, va destacar la importància que aquestes obres tenen per a la zona: “Aquesta actuació garantirà la supervivència de la comunitat de regants del Baix Priorat i d’aquest territori ja que no dependrà únicament de les reserves d’aigua que pugui emmagatzemar l’embassament dels Guiamets”.

Per altra banda, el president Illa també va posar de manifest la bona tasca duta a terme per la Comunitat de regants del Baix Priorat i va lloar la seva “actitud exemplar i visió de futur”. “És una comunitat de regants eficient ja que gasta menys aigua de la que té concedida i això és deu al fet que en fa un bon ús”, va dir mentre afegia que “aquest és l’exemple en el què ens hem de fixar. No malbaratar l’aigua és el camí que hem de seguir perquè no n’hi ha cap altre per tal d’adaptar-nos a la nova realitat del canvi climàtic”.

La connexió del pantà dels Guiamets amb l’Ebre és la primera acció d’una estratègia a mitjà i llarg termini per millorar la gestió de l’aigua a la Ribera d’Ebre i al Priorat. En aquest sentit, es treballa en projectes futurs vinculats a la impermeabilització de l’embassament, que permetrien aprofitar millor els cabals hivernals del riu Ebre i reduir la necessitat de bombeig durant els mesos d’estiu.

Paral·lelament, el Departament d’Agricultura està treballant en la preparació de projectes per sol·licitar noves concessions d’aigua que permetin, a llarg termini, ampliar la superfície regada del Priorat històric. Finalment, també s’està tirant endavant la connexió de l’embassament de Margalef amb el Garrigues-sud.

WhatsApp_Image_2025-12-29_at_13.42.48_IzGfmAg.jpg