El jaciment arqueològic de les Coves del Fem d’Ulldemolins ja és Bé Cultural d’Interés Local (BCIL). Així ho va aprovar el ple del Consell Comarcal del Priorat ara fa uns dies i va acordar, també, la seva inclusió al Catàleg del Patrimoni Cultural Català del Departament de Cultura de la Generalitat.

Així doncs, culmina un procés administratiu iniciat a petició de l’Ajuntament d’Ulldemolins fa gairebé tres anys. Tal i com destaca l’alcalde del municipi, Sergi Méndez, el fet que les Coves del Fem hagin estat declarades BCIL suposa que el municipi entèn que el jaciment té un important valor patrimonial i que, a partir d’ara, gaudeix d’un cert nivell de protecció: “el fet de que sigui un espai reconegut li atorga un cert grau de protecció i estableix uns mínims pel que a fa la normativa per poder-hi intervenir, modificar i fer-hi obres però, sobretot, posa en valor un element patrimonial i arquitectònic del municipi que cal conservar”.

La importància del jaciment de les Coves del Fem rau en el fet que el seu bon estat de conservació permet entendre la transició entre les darreres societats caçadores-recol·lectores i les primeres comunitats pageses del nord-est peninsular, amb una seqüència cronològica que abarca des del final del Paleolític Superior fins al Neolític final- Calcolític. Segons Méndez, “el principal interés que tenen les coves, que en realitat només és una, és que la seva ubicació en un lloc de difícil accés ha permès que els diversos estrats s’hagin pogut conservar al llarg del temps, de tal manera que s’ha pogut identificar molt bé la cronologia d’aquests milers d’anys”.

Així doncs, l’espai conserva estructures i materials d’alt valor científic: fragments de recipients ceràmics, restes lítiques, ornaments, evidències d’emmagatzematge i fogars, restes arqueobotàniques i faunístiques, així com una peça singular a Catalunya, un còdol gravat amb figures animals, de fa entre 15.000 i 11.700 anys. Tal i com destaca l’alcalde, “va ser arran d’una riuada del Montsant durant el temporal Glòria que va quedar al descobert una plaqueta de pedra gravada amb un animal que sembla ser un cèrvol i que vincula el jaciment amb un període molt més antic del que se sabia anteriorment”.

Les excavacions al jaciment de les Coves del Fem van començar l’any 2013 i encara continuen avui dia gràcies a un equip científic format per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Consell Superior d’Investigacions Científiques del Museu d’Arqueologia de Catalunya. A més, el projecte també ha comptat amb l’assessorament permanent del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, i amb el suport del Parc Natural de la Serra de Montsant, que vetlla per la preservació ambiental de l’entorn.  L’alcalde d’Ulldemolins explica que, cada any, es du a terme una campanya d’excavació: “anualment hi ha actuacions, que són més o menys llargues en funció de la climatologia, ja que el jaciment està dins del parc natural i si s’activa el pla Alfa, per exemple, doncs s’han d’aturar, i dels recursos econòmics que hi destina el Departament de Cultura”. Així, afegeix que “el fet de declarar-lo BCIL ens pot ajudar a que nosaltres, com a ajuntament, també poguem buscar finançament per continuar amb les excavacions”.

Un record per a Marc Boada

La declaració del jaciment com a BCIL també té un component emocional, ja que vol ser un record per a Marc Boada, científic i divulgador molt conegut per programes com “Quèquicom” de TV3, que ens va deixar el juliol de 2024. Va ser ell qui, l’any 1996, durant una excursió pel Montsant, va identificar de manera casual el potencial arqueològic de les Coves del Fem. “De casualitat, Boada es va trobar amb la balma, que ja estava més que descoberta perquè durant molts anys va ser un corral de cabres, i d’aquí que es digui les Coves del Fem, i de seguida va veure que allà hi havia material interessant i va impulsar un primer equip d’investigadors per començar-ho a estudiar”, explica l’alcalde d’Ulldemolins.

Ara, des de l’Ajuntament d’Ulldemolins es treballa per tal de donar a conèixer la importància i el valor que té el jaciment entre la població i que tothom s’ho senti com a seu. “Hem de treballar en la divulgació i el coneixement del jaciment, que tothom sàpiga què és el que tenim perquè, al final, conèixer és estimar i saber quines són les arrels reforça, també, el sentiment de comunitat”, diu Méndez.

A més, el jaciment de les Coves del Fem és una prova més de la presència de pobladors, durant les diverses etapes de la prehistòria, a la zona del Priorat. En aquest sentit, l’alcalde d’Ulldemolins creu que “això demostra que sempre ha estat un territori atractiu, i segurament també refugi, per als seus habitants. Segurament, la seva orografia ho afavoria, però també significa que era un territori on hi havia aliments i materials per treballar”. Així, continua: “hem de posar-ho en valor perquè no deixa de ser, també, una explicació de la nostra realitat actual ja que continuem sent una comarca amb nuclis dispersos, amb una activitat agrícola important i amb una gestió directa dels recursos de l’entorn”. Així, sentencia que “pot ser continuem tenint el mateix vincle amb la terra que els habitants del Priorat de fa 10 o 5 mil anys”.

Detalls

Publicat el 28 Novembre 2025

Vist: 545

Municipis com la Vilella Baixa o Ulldemolins han participat durant aquest curs en el Voluntariat per la llengua a través de la creació de diversos grups de conversa, una proposta que encaixa molt bé en els pobles petits, on no es fan cursos presencials, i que permet que les persones nouvingudes puguin practicar la llengua i integrar-se a la vida dels pobles.

Així doncs, en el cas de la Vilella Baixa, el grup de conversa ha comptat amb 6 voluntaris i 11 aprenents, que s’han trobat una hora a la setmana per practicar el català amb activitats basades en situacions com més reals millor. En aquesta mateixa línia, durant l’últim trimestre també s’ha dut a terme un grup de conversa a Ulldemolins, amb el suport de l’Ajuntament, que ha comptat amb 16 de participants, entre voluntaris i aprenents.

Anteriorment, també es va dinamitzar un grup de conversa al Masroig i un a Cornudella, per iniciativa dels ajuntaments.

Després de l’èxit d’aquesta iniciativa, el Servei Comarcal de Català del Priorat fa una crida a tots aquells municipis que vulguin adherir-se al Voluntariat per la llengua i tirar endavant un grup de conversa i demana que s’hi posin en contacte a través del correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o del telèfon 977 83 19 83.

Detalls

Publicat el 11 Juliol 2025

Vist: 1020

Un any més, torna al Priorat el Most, el Festival internacional de cinema del Vi. Durant aquesta setmana, diversos municipis de la comarca acolliran la projecció de films i documentals relacionats amb el món del vi, tant d'aquí a casa nostra com d'altres parts del món.

Per parlar-ne, ha passat pels estudis de Ràdio Falset el director del festival, el Xavi Fornos.

Escolteu l'entrevista a continuació:

Detalls

Publicat el 24 Novembre 2025

Vist: 574

El procés de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades segueix endavant. Aquest projecte, que fa anys que està sobre la taula, convertirà aquest espai natural protegit en el segon més gran de Catalunya i inclourà  fins a 3.700 hectàrees de 24 municipis de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat. En el cas de la nostra comarca, el futur parc afecta part dels termes municipals de Cornudella de Montsant, Ulldemolins i Porrera.

Tot i que el projecte és una aposta important del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, des del territori, els municipis ho veuen amb algunes reserves i matisos. I és que en el cas del Priorat, el nou parc natural, haurà de conviure, amb el de la Serra de Montsant, creat l’any 2002. De fet, pobles com Cornudella i Ulldemolins tindran part dels seus termes municipals en els dos espais. És per això que, tot i que no s’hi oposen, els ajuntaments demanen ser escoltats i que es tinguin en compte les seves realitats.

L’alcalde d’Ulldemolins, Sergi Méndez, per exemple, destaca que el nou parc “ens permetrà poder tenir un model de gestió de tot un territori que fa molt temps que està abandonat i que fins ara ha estat invisible. A més, suposarà una oportunitat per a la diversificació econòmica, tant pel sector primari com pel terciari”. Amb tot, Méndez, creu que cal seguir treballant sobre la proposta que el departament va presentar el passat mes de gener: “creiem que es pot aterrar molt millor a la realitat del nostre poble i de la nostra comarca”.

En el mateix sentit s’expressa l’alcaldessa de Cornudella, Meritxell Cardona, que també demana millorar l’encaix dels municipis del Priorat en el projecte del nou parc natural de les Muntanyes de Prades: “totes les eines que puguin servir per protegir el territori i donar recursos per al seu desenvolupament són sempre benvingudes. El que passa, es que cal veure quin encaix tenim els diversos municipis dins aquest projecte en el qual, creiem, que no s’han tingut en compte molts dels valors que es defensen des del Priorat”.

El cas de Porrera és especialment particular, ja que una petita part del seu terme municipal ha estat inclosa al parc, a parer del seu alcalde, Joan Carles Garcia, més per fer-ne més entenedors els límits que no pas pel seu valor natural. Garcia creu que malgrat tots els valors positius que pot aportar formar part d’un parc natural, a Porrera, aquest projecte els cau una mica lluny. “Un parc natural pot aportar més projecció i revaloritzar el territori i els productes que s’hi s’elaboren però nosaltres, això, ja ho tenim gràcies al vi i, penso, que tot i que el projecte està bé, no és indispensable per als nostres municipis”, explica. A més, afegeix: “ens sentim molt més identificats amb el Parc Natural de la Serra de Montsant”.

Així doncs, durant els darrers mesos els ajuntaments prioratins, així com entitats i particulars, han aprofitat per fer arribar les seves propostes, consideracions i opinions respecte al projecte del nou parc natural. Entre d’altres qüestions, des de l’Ajuntament d’Ulldemolins s’ha al·legat que s’hagin inclòs dins dels límits del parc instal·lacions com el pou municipal o algunes granges i explotacions ramaderes, infraestructures que necessiten de manteniment i millores constants. L’alcalde també fa referència a alguns terrenys agraris sobre els quals està previst que arribi el regadiu properament.

De fet, Méndez, insisteix en què cal que els municipis del Priorat puguin mantenir el seu model agrari i demana que la proposta no uniformitzi tot el territori que abarcarà el parc. “El pla especial de protecció no s’adiu del tot al model econòmic, social i agrari del nostre municipi i dels municipis del voltant. Per exemple, hem detectat que hi ha una homgeneïtat a l’hora de tractar l’agricultura sense tenir en compte que en un espai tan ampli hi ha models molt diferents. No podem comparar el model agrari de la Selva del Camp amb el d’Ulldemolins o la Pobla de Cèrvoles. Hauríem de ser molt més quirúrgics”, afirma.

També des de Cornudella, Meritxell Cardona reivindica que cal que el projecte contempli qüestions que són importants per al seu municipi. Per una banda, recorda que la gran majoria dels terrenys inclosos en el nou parc natural són de propietat privada i demana que l’òrgan de gestió del parc en contempli la seva participació: “El 85% del territori és de propietat privada i això l’òrgan de governança no ho ha tingut en compte. Els propietaris tenen molt poca participació i esperem que això s’acabi de perfilar en les millores que s’han de fer abans de presentar la proposta final”.

En el mateix sentit, Cardona explica que el projecte no agrada massa als cellers de la zona del Priorat Nord que formen part de la DO Montsant. “Els propis cellers no veuen quin encaix poden tenir en un parc natural que no s’identifica amb els seus valors de treball, de defensa del mosaic agrari ni té en compte les necessitats dels agricultors alhora, per exemple, de fer rompudes o construïr els seus cellers”.

Altres qüestions que estan sobre la taula són l’encaix del pantà de Siurana i del riu, que com recorda l’alcaldessa, continua sent desviat cap a l’embassament de Riudecanyes: “hem demanat un pla d’usos del pantà que tingui en compte les activitats que s’hi fan i la seva protecció, però també volem veure com es gestionaran els residus, per exemple”. “També pensem que cal deixar ben clar com es protegeix el riu Siurana, un dels elements fonamentals del parc natural, i que té una problemàtica, com tots sabem, amb el tema del transvasament”, afegeix.

O com es gestionarà l’escalada. Cardona recorda que Siurana és un dels santuaris mundials de l’escalada creu que ara és el moment de posar-hi ordre. Tal i com explica, el projecte inclou un registre de totes les vies d’escalada que els principals grups d’escaladors consideren que cal preservar. L’alcaldessa, però, lamenta que no s’hagi consultat als propietaris dels terrenys on s’ubiquen: “els propietaris també hi tenen a dir, ja que mai ningú els ha demanat permís per poder escalar en aquestes finques”.

Una manera de protegir-se de projectes agressius amb el territori

Per altra banda, però, i tal i com va passar fa més de 20 anys quan es va crear el Parc Natural de Montsant, el projecte és veu, en general, com una eina de protecció respecte a possibles agressions al territori com per exemple la instal·lació de macrocentrals d’energia renovable. Segons l’alcalde d’Ulldemolins, “ja no és només una manera de protegir i defensar els espais naturals d’aquestes agressions, sinó que només cal veure com està la Serra de la Llena després d’aquest episodi de sequera. És lamentable i és evident que cal una gestió perquè no només sigui un polvorí i perquè pugui aportar i oferir els serveis ecosistèmics a la població”.

A Porrera, fa poc, es va plantejar un projecte eòlic a la zona de la Vall del Cortiella i Puigcerver, ja en terme municpal d’Alforja. Segons l’alcalde, probablement, formar part del parc suposaria un nivell més alt de protecció tot i que “des del municipi ja es van modificar totes les normatives per fer més difícil la instal·lació de parcs eòlics a la serra del Molló”.

L’alcaldessa de Cornudella es mostra escèptica sobre si la figura del parc natural es suficient per evitar que s’hi puguin instal·lar projectes d’interés públic: “dubtem que la protecció del parc natural sigui efectiva i suficient davant de segons quins projectes que venen amb l’aval de l’Estat i que es consideren d’interés públic. No acabem de veure si n’hi hauria prou amb aquesta figura de protecció”.

Més de 20 anys del Parc Natural de la Serra de Montsant

El Parc Natural de les Muntanyes de Prades arriba dues dècades després de la creació del de la Serra de Montsant, del qual Ulldemolins i Cornudella també en formen part. Tant Sergi Méndez com Meritxell Cardona valoren el que això ha suposat per als seus municipis. “Creiem que en el seu moment va servir per preservar i conservar la puresa del massís de Montsant. Avui dia, però, se’n poden dir coses a favor i coses que podrien haver estat millors”, diu Cardona. Per la seva banda, Méndez està convençut que “sobretot, des del punt de vista immaterial, de retorn al municipi i a tota l’àrea, la creació i el paper que ha jugat el Parc Natural de la Serra de Montsant ha sigut molt important”. Amb tot, els dos alcaldes lamenten que és un dels parcs naturals més infradotats de Catalunya.

Finalment, tant l’alcalde d’Ulldemolins com la batllessa de Cornudella valoren el paper que jugaran els dos municipis com a connectors entre el Parc Natural de la Serra de Montsant i el Parc Natural de les Muntanyes de Prades. “Ulldemolins i Cornudella serem connectors i corredor ecològic entre els dos parc naturals. Crec que ens ha d’engrescar més que preocupar. Hem de veure com es gestionarà i veure quines oportunitats això ens pot oferir. Ho hem d’explorar tot i que penso que pot ser molt interessant”, diu Méndez, que afegeix que “hem de veure també com podem fer aquest transvasament de recursos, de gestió, projectes i d’oportunitats entre un parc que ja té més de 20 anys d’història i un que s’ha de crear de nou”.

Meritxell Cardona creu que és imprescindible que treballin de forma conjunta: “Seria fonamental, perquè al final no deixa de ser un treball en el mateix sentit. Al final, l’objectiu és protegir els territoris amb un alt valor natural del Camp de Tarragona i, en aquest sentit, crec que al Priorat també hauriem de reivindicar l’EIN de la Serra de Llaberia”.

Quin és el calendari?

El projecte del nou Parc Natural de les Muntanyes de Prades ha finalitzat fa poques setmanes el procés de participació ciutadana. Ara, des del Departament de Territori, Habitatge i Trasició ecològica de la Generalitat és valoraran tots les propostes i aportacions realitzades per administracions, empreses, entitats i particulars i s’inclouran o no en la proposta final, que posteriorment, es sotmetrà a un procés d’audiència pública on tothom qui ho cregui convenient hi podrà presentar les al·legacions oportunes.

Està previst que aquesta proposta final pugui veure la llum cap al mes d’octubre i si no hi ha gaires entrebancs el Govern de la Generalitat podria aprovar el decret de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades a principis del 2026.

Detalls

Publicat el 19 Juny 2025

Vist: 1287

Ulldemolins celebra aquest dissabte el centenari de l’escola Montsant, fundada l’any 1925 i considerada un referent d’escola rural arrelada al territori i compromesa amb la formació i la cohesió social. L’alcalde del municipi, Sergi Méndez, destaca en delcaracions a Ràdio Falset, que sí o sí havien de celebrar aquesta efemèride: “celebrar que la nostra escola, l’escola del poble fa 100 anys, no és una simple efemèride, celebrem un segle d’una escola viva, activa i totalment arrelada al nostre poble”.

Actualment, l’escola Montsant té 13 alumnes, però en alguns moments dels seus cent anys d’història va arribar a acollir-ne més d’un centenar. “Tot i que és molt difícil calcular la quantitat d’alumnes que han passat pel centre perquè hi ha un període en què es perd la documentació, el que sí que sabem és que, en els moments àlgids de població, l’escola d’Ulldemolins havia arribat a acollir més d’un centenar d’alumnes”, diu Méndez.

En un moment, en què sovint es parla del despoblament i de l’abandonament del món rural, l’alcalde d’Ulldemolins reivindica l’escola com un servei essencial per als pobles més petits: “l’escola és el motor d'un poble, al final, és el que en garanteix la identitat, l'arrelament i la cohesió”. Així, afegeix que “hi ha una dita que diu que si plantes una escola et creix un poble i, això, és un exemple de tot el que està passant i de les grans necessitats que tenim en els entorns rurals del nostre país”.

Així doncs, Ulldemolins celebra demà tot un seguit d’actes que arrencaran a les 11h amb una jornada de portes obertes i un conjunt d’activitats que combinaran la memòria, el reconeixement i la celebració popular. A les 12h tindrà lloc l’acte institucional, que comptarà amb la presència, entre d’altres autoritats, de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i de la directora dels Serveis territorials del Departament d’Educació a Tarragona, Montserrat Fortuny.

Durant l’acte es farà una fotografia dels alumnes dels primers vint anys de l’escola, la descoberta de la placa commemorativa, la inauguració del mural i la plantada de l’olivera del Centenari així com la ballada del gegantó “Lo Galderic”, tot un símbol de l’escola. Tal i com explica l’alcade, “fer una foto dels alumnes que van anar a l’escola durant els seus primers vint anys és una manera d’homenatjar la gent gran del nostre poble que hi va estudiar”. A la vegada, diu: “amb la participació dels alumnes actuals de l’escola s’ha renovat el mural que hi ha a l’entrada amb els elements que ells creuen que representen el centre i el poble d’Ulldemolins”. I en el mateix sentit, Méndez afirma que “un símbol que és molt nostre és la plantada de l’olivera del centenari, un arbre que té la capacitat de viure durant segles i que és una manera projectar el nostre desig de que l’escola tingui una llarga vida”.

A la tarda, a partir de les 17h i al Local Social, se celebrarà un acte d’homenatge als mestres que han passat per l’escola al llarg d’aquest segle, els alumnes actuals faran una actuació, i s’estrenarà el documental “Escola Montsant: cent anys de memòria compartida”. L’alcalde d’Ulldemolins afirma que “volem reconèixer la tasca de tot el personal docent, de tots els mestres i les mestres que han passat per l’escola”. Així, continua explicant que “comptarem amb la presència de molts d'ells, fins i tot de gent molt gran que en el seu moment va ser mestra, la qual cosa ens fa molt feliços”.

Pel que fa al documental, Méndez explica que “és una producció pròpia que ha comptat amb la col·laboració i participació de la gent del poble, que l'ha fet de manera totalment desinteressada i que intenta mostrar, també, tots aquests testimonis i el que ha significat l'escola per a la gent del poble”.

La jornada clourà amb un berenar popular d’abans per a tots els assistents: “acabarem amb un berenar d'antes, és a dir, amb pa amb xocolata i pa amb vi i sucre per recordar com eren els berenars que fèiem tots quan sortíem de l’escola”. “Serà una manera divertida de recordar i que servirà per obrir aquest moment de xerrada, conversa i, sobretot, de retrobament amb gent que fa moltíssims anys que no es veuen, com pot ser el cas d’antics mestres i exalumnes”, afegeix.

Finalment, durant tot el dia es podrà visitar a la Sala Polivalent del Centre Cívic l’exposició “100 anys d’Escola Montsant (1925-2025).

Detalls

Publicat el 24 Octubre 2025

Vist: 654

El GEPEC- Ecologistes de Catalunya i la Plataforma cívica de les Muntanyes de Prades han convocat per aquest dissabte al matí al Vilosell, a les Garrigues, un acte de suport al pròxim Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena.

Aquest acte pretén donar impuls alfutur Parc coincidint amb el Dia Europeu dels Parcs Naturals. Durant la jornada tindran lloc parlaments i la lectura del manifest per part de les entitats convocants.

A la comarca del Priorat, el nou parc natural inclou part dels termes municipals de Cornudella de Montsant, Ulldemolins i Porrera.

Detalls

Publicat el 23 Mai 2025

Vist: 1018