El Molar ha inaugurat recentment tot el projecte d'adequació i museïtzació del jaciment protohistòric del Calvari, unes restes importants que fan palesa la presència de l'activitat humana en aquesta zona del Baix Priorat durant el període que va de la prehistòria a l'aparició dels ibers.
Per conèixer més a fons tot aques projecte i la importància del jaciment, n'hem parlat amb l'alcalde del municipi, el Pere Pellejà, i Francesc Cantera, un dels arqueòlegs que ha dirigit la investigació i totes aquestes tasques de museïtzació.
Podeu escoltar l'entrevista a continuació:
*Imatge de la visita que es va fer al jaciment del Calvari el dia de la inauguració de la museïtzació.

- Detalls
- Vist: 273
Coincidint amb el vintè aniversari del Centre Quim Soler, s’ha constituït formalment la Fundació Quim Soler, Cultures Arrelades. La nova entitat neix amb l’objectiu de consolidar, donar continuïtat i reforçar la projecció de la tasca que el centre ha desenvolupat al llarg de dues dècades.
En declaracions a Ràdio Falset, Roser Vernet, una de les ànimes del projecte, explica el sentit d’aquest pas endavant. “Pensem que és un salt qualitatiu endavant, tant pel que representa la forma jurídica de la fundació, que permet que tothom qui faci una aportació tingui certs avantatges fiscals, com pel fet que ens pertmet accedir a coses que quan érem associació no podíem”, explica. “És una manera de consolidar tota la feina que feia el Centre Quim Soler però, a la vegada, hi afegirem altres activitats i projectes que van una mica més enllà de la literatura”, afegeix.
Vernet també fa una valoració molt positiva dels vint anys de trajectòria del Centre Quim Soler i destaca especialment la implicació col·lectiva que ha fet possible el projecte: “si fem una mica de repàs d’aquest 20 anys, Déu-n'hi-do la quantitat d'activitats que hem fet per tota la comarca i la gent que hi ha participat, ja sigui de dins o de fora. Estem contents perquè pensem que la continuïtat de les coses és molt important”.
Entre els principals àmbits de treball de la nova fundació hi ha el foment del diàleg entre la literatura i el món rural, així com l’estudi i la divulgació de la construcció amb pedra en sec. A més, un dels eixos centrals serà la salvaguarda i difusió de l’obra i el llegat de Joaquim Soler Ferret.
En aquest context, aquest diumenge el municipi del Molar acollirà la presentació de la novel·la Cambra de bany, escrita per l’autor i reeditada l’any passat per l’editorial Cap de Brot. L’acte tindrà lloc al Centre Obrer Recreatiu a partir de les 12h. “És un llibre amb el qual Quim Soler va Quim Soler va guanyar el Premi Prudenci Bertrana l'any 1984. És, potser, la novel·la més coneguda, dins del desconeixement general de l'obra del Quim i estem molt contents que una editorial acabada de nèixer com és Cap de Brot l’hagin volgut reeditar. Ho vam rebre amb els braços oberts”, explica Vernet.
D’altra banda, aquest 2026 el Centre Quim Soler celebrarà el seu vintè aniversari amb diversos actes commemoratius, que tindran lloc el 10 d’octubre al Priorat i el 12 de desembre a Barcelona.

- Detalls
- Vist: 365
La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.
Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.
En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.
Població envellida
Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.
20 municipis amb menys de 500 habitants
Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.
La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).
Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:

- Detalls
- Vist: 888
La Diputació de Tarragona rehabilitarà el pont sobre el barranc del Trenc a la carretera T-732, entre el Molar i el Lloar. Així ho va anunciar la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, durant la visita que va fer, precisament, al Lloar i també a Torroja del Priorat.
Així doncs, ja s’ha començat a treballar en el projecte de conservació i rehabilitació del pont per tal de garantir la seguretat estructural, la funcionalitat i la durabilitat de la infraestructura. A més, les obres serviran també per eixamplar la secció transversal, i millorar el pas simultani dels vehicles en ambdós sentits i, per tant, millorar la seguretat dels usuaris de la via.
Durant la visita al Lloar, a més, Llauradó va visitar el nou magatzem municipal, que ha comptat amb finançament de la Diputació. Així mateix, recentment, també s’han col·locat plaques solars en equipaments municipals i s’han instal·lat carregadors elèctrics, en el marc del programa de transició ecològica del Pla ImpulsDipta.
A Torroja, per la seva banda, la presidenta de la Diputació va poder comprovar com estan les obres de rehabilitació de l’immoble del carrer de la Bassa número 6, que permetran que el municipi tingui un nou habitatge de lloguer públic. També va visitar el carrer del Forn, recentment arranjat també amb el suport de l’ens supramunicipal.

- Detalls
- Vist: 792
Aquest cap de setmana se celebra a la nostra comarca la primera edició del Festival de Cinema Priorat. Fins a cinc municipis acolliran aquest nou certamen cultural dedicat enguany al curtmetratge i a la creació en català. Per conèixer més a fons totes les particularitats d’aquest nou festival hen xerrat una estona amb el seu director artístic, l’Albert Blay. Escolteu l’entrevista a continuació:

- Detalls
- Vist: 902
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha tret a licitació la redacció del projecte per recuperar la connectivitat fluvial i millorar els hàbitats del riu Siurana al seu pas pels termes del Molar i el Masroig, en un espai integrat dins la Xarxa Natura 2000.
L’objectiu principal de la intervenció és optimitzar el cabal ecològic alliberat i, sobretot, fer el riu més resilient davant els episodis de sequera. En aquest sentit, les mesures que es plantegin tindran en compte el seguiment i l’anàlisi dels períodes de sequera que han afectat aquesta zona en els darrers anys.
El projecte, amb un pressupost de licitació superior als 84.300 euros, definirà les actuacions necessàries per assolir aquests objectius. Entre les mesures previstes hi ha l’adaptació de guals, el disseny d’un pas de fauna i peixos al marge dret de l’assut de Coco, el control d’espècies exòtiques invasores i el manteniment de gorgs, així com la creació de refugis per a espècies com la llúdriga, entre d’altres.
A més, s’estudiaran els possibles efectes de la retirada d’estructures sobre la morfodinàmica del tram fluvial i s’avaluaran les mesures correctores que calgui aplicar, contemplant també la possibilitat que sigui el mateix riu qui acabi assolint el seu perfil d’equilibri de manera natural.

- Detalls
- Vist: 714
Un any més, la maleta pedagògica del projecte Gara OpenLab, impulsat per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, recorrerà diversos centres educatius de la nostra comarca. L’objectiu és apropar els conceptes d’energia, sostenibilitat i eficiència energètica a l’alumnat de primària, secundària i educació especial a través d’experiments pràctics i dinàmics.
Així doncs, la maleta conté el material per realitzar fins a cinc experiments relacionats amb la mesura del consum elèctric, les mesures d’aïllament tèrmic, la generació d’energia solar, l’hidrogen com a vector energètic, o l’eficiència energètica i el confort tèrmic.
El viatge per la comarca de la maleta pedagògica ha començat aquest mes d’octubre a l’Institut Priorat i al llarg del curs també farà parada a l’Institut Escola Corbatera de Cornudella de Montsant, i a les escoles Llicorella de Gratallops, Serra Major de la Vilella Baixa, Galena del Molar.

- Detalls
- Vist: 1166
Pàgina 1 de 3


