Cornudella de Montsant serà l’escenari, el pròxim 17 d’abril a les 19 h, d’un col·loqui sobre educació que reunirà professionals vinculats al món docent i acadèmic. L’acte tindrà lloc al Teatre Renaixença i està organitzat per la Fundació Siurana Roig Bonet, amb la col·laboració de l’Ajuntament.

El debat comptarà amb la participació de figures com Manel Trenchs, expert en innovació educativa; Eduard Planes, director d’escola i representant institucional; i Jordi Blay, professor universitari. També hi intervindran docents amb àmplia experiència com Josep Seguer, Imma Torres i Marc Giribe, així com l’estudiant Laura Díaz, aportant una mirada jove al sistema educatiu.

L’esdeveniment pretén generar reflexió i debat al voltant dels reptes actuals de l’educació, combinant diferents perspectives del sector.

cornudella_-_doble_campanar_0-1.jpg

Una dona va resultar ferida aquest dilluns en patir una caiguda d’uns dos metres en un marge a la zona del Salt de la Reina Mora, a Siurana.

Fins al lloc s’hi van desplaçar efectius dels Bombers de la Generalitat, que van immobilitzar la víctima, la qual presentava diverses contusions, abans de traslladar-la fins a l’ambulància. En el dispositiu hi van participar tres dotacions dels parcs de Cornudella, Prades i Falset.

Foto: Turisme Priorat.

T29_V2Y0693BX2.jpg

La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.

Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.

En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.

Població envellida

Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.

20 municipis amb menys de 500 habitants

Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.

La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).

Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:

Captura_de_pantalla_2026-02-02_a_les_10.04.46.png

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat el contracte per renovar els desguassos de mig fons de la presa de Siurana. Es destinarà prop d’un milió d’euros en els treballs, que estan cofinançats pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del Programa del FEDER de Catalunya 2021-2027.

L’actuació rehabilitarà i modernitzarà els desguassos de mig fons, a través de la substitució dels equips hidromecànics. En aquest sentit, es duran a terme actuacions consistents en la neteja de les reixetes de presa del desguàs de mig fons, la substitució de les vàlvules actualment existents a la cambra de vàlvules per unes altres més modernes i més segures i la renovació dels blindatges dels conductes de sortida del desguàs de mig fons.

En el marc dels treballs també s’instal·laran dues de vàlvules de pas per a la regulació dels cabals de manteniment i de rang baix de manera més precisa. L’actuació també comportarà una renovació del sistema d'automatització i telecontrol.

pantasaiuranapresa.jpg

La llevantada dels darrers dies ha estat molt generosa amb la comarca del Priorat. I és que des del passat dissabte la regada ha estat considerable, els rius i barrancs ragen i els embassaments continuen augmentant les seves reserves.

Si ens fixem en el volum de precipitació acumulada, i segons les dades recopilades pel geògraf falsetà Joan Ramon Coll, durant aquest episodi s’han recollit fins a 165 litres per metre quadrat a Cornudella o 146 al pantà de Siurana. Altres registres destacats són els 146 litres de Porrera, els 143 de Falset, els 138 d’Ulldemolins o els 133 de Marçà i Bellmunt. De fet, en el cas de Falset, en els darrers quaranta dies s’han recollit fins a 525mm, una quantitat que gairebé equival a tota la pluja que cau en un any.

I de retruc, aquestes pluges, han deixat petjada als embassaments de la comarca. L’embassament de Siurana, sense anar més lluny, ha passat del 18% en què es trobava la setmana passada al 37,26% que es registra avui.

També el pantà dels Guiamets ha fet una crescuda espectacular i ja se situa al 72,5%. Recordem que aquest embassament, a mitjans de desembre, es trobava tan sols al 4%. Per la seva banda, l’embassament de Margalef continua en el seu màxim de capacitat.

*La cua del pantà dels Guiamets, on l'aigua ja passa per sota del pont del tren de Capçanes.

WhatsApp_Image_2026-01-22_at_09.35.31.jpeg

La nostra comarca continua amb la bona ratxa pel que fa a les pluges. I és que el pas de la borrasca Regina va tornar a deixar registres d’acumulació d’aigua importants. Segons les dades recollides pel geògraf falsetà Joan Ramon Coll, durant l’episodi es van recollir fins a 105 litres per metre quadrat a Marçà, 99 a Falset, 98 a la Torre de Fonatubella, 95 a Cornudella o 90 als Guiamets.

Això, lògicament, es nota en l’estat dels pantans. Sobretot, l’efecte de les pluges s’ha notat al dels Guiamets, que a hores d’ara es troba gairebé al 99% de la seva capacitat, és a dir, que està ple. El de Siurana, que partia de més avall, també ha crescut i actualment se situa al 66,5%.

WhatsApp_Image_2026-03-10_at_08.45.51.jpeg

La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes demana que l’aigua de l’Ebre arribi fins a l’embassament de Siurana. Segons el seu administrador, Miquel Àngel Prats, fer arribar aigua fins a l’embassament prioratí seria una solució a la falta d’aigua dels regants del Baix Camp que es benficien de les reserves dels pantans de Riudecanyes i Siurana, també per als pagesos del Priorat i, fins i tot, permetria garantir el cabal ecològic del riu.

Ho va explicar en declaracions als mitjans de comunicació durant la roda de premsa de balanç de l’any 2025. “La solució més important és poder portar aigua a Siurana, ja sigui de l’Ebre o d’un altre lloc, quan n’hi hagi de sobres. Si podem garantir que Siurana es troba al 80% de la seva capacitat cada any, donarem solució als problemes de la Comunitat, als problemes del Priorat i, fins i tot, podríem assegurar el cabal ecològic del riu”, va dir.

La proposta de la Comunitat de Regants de Riudecanyes arriba després que fa uns dies el president de la Generalitat, Salvador Illa, visités la finalització de les obres per fer arribar aogua de l’Ebre al pantà dels Guiamets i de que aquest dilluns hagin arrancat les que permetran connectar la conca del riu Montsant amb el canal Garrigues Sud.

Sobre la taula, a més, hi ha el projecte a mitjà i llarg termini per fer arribar aigua per al reg des de l’embassament dels Guiamets cap al Priorat històric, la qual cosa permetria garantir l’aigua per a la pagesia de bona part de la comarca. La idea, però, és no emmagatzemar-la al pantà de Siurana per tal d’evitar que, llavors, aquesta aigua se’n vagi cap al Baix Camp.

Segons explicava Prats, fins al 2061, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes té dret a agafar l’aigua del Siurana. Amb tot, des de l’entitat es mostren oberts a reobrir converses amb el Priorat, un diàleg que va quedar truncat durant la Taula del Siurana, d’ara fa uns anys. “Fins al 2061 no vencen totes les concessions, que antigament eren a perpetuïtat, i, ens agradi o no, això continuarà vigent. Per tant, crec que el més pràctic es trobar solucions i parlar amb el Priorat”, afirmava.

Per altra banda, també s’està tirant endavant el projecte per reutilitzar l’aigua de l’EDAR de Reus. Ara bé, des de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, creuen que l’aigua no serà de la suficient qualitat per al reg degut a la seva salinitat, la qual té una especial incidència en el cultiu de l’avellaner.

*Imatge d'arxiu de l'embassament de Siurana.

siurana.jpg